Sesiones de coaching y terapeuta gestalt en Barcelona

ALDO BARRAGÁN RIVARA

ALDO BARRAGÁN RIVARA

Fundador i codirector d’Espacio Impulso / Responsable de l’àrea de particulars

Coach personal i laboral
Coach del departament de Relacions corporatives de l’escola de negocis EAE
Terapeuta Gestalt a nivell individual i grupal
Professor de ioga i meditació


 

FORMACIÓ


Coach personal i grupal certificat per Quantum Barcelona i avalat per l’Associació espanyola de coaching.
Coaching transformacional. Institut Gestalt. Barcelona.
Curs “Programació neurolingüística i coaching” d’Anthemon. Barcelona.
Terapeuta Gestalt. Certificat per Espai Lúdic. Barcelona.
Intensiu d’aprofundiment en teràpia Gestalt. Escola Naradeva. Segòvia.
Curs Leading Strategic Innovation in Organizations. Universitat de Vanderbilt, EUA.
Curs “Desenvolupament d’habilitats directives”. Fundació Tripartita. Barcelona.
Instructor de ioga i meditació per l’Associació Sanatana Dharma. Cestona.
Curs de ioga i filosofia vèdica. Centre Ioga Niketan, Rishikesh, Índia.
Assistència continuada a classes regulars de ioga i meditació des de 1994.
Curs anual “Dimensió espiritual i tradicions religioses” al CETR. Barcelona.
Segon de filosofia. Universitat nacional autònoma de Mèxic.
Diplomat en història i estudi comparat de les religions. Universitat nacional autònoma de Mèxic.
Segon de màrqueting. Institut tecnològic d’estudis superiors de Monterrey. Mèxic. D.F.
Estudis d’economia i geografia General Certificate of Education Examination. Universitat de Londres.
Certificació International General Certificate of Secundary Education Universitat de Cambridge.

 

EXPERIÈNCIA LABORAL


Fundador i codirector d’Espacio Impulso.
Responsable de l’àrea de particulars a Espacio Impulso.
Coach professional per a particulars i empreses a nivell nacional.
Coach voluntari per al Centre UNESCO de Catalunya (UNESCOCAT) del 2009 fins el 2011.
Coach del departament de Relacions corporatives de l’escola de negocis EAE.
Formador en tallers de coaching.
Terapeuta Gestalt a nivell individual i grupal.
Dinamitzador de grups de diàleg intercultural en el centre penitenciari “Quatre Camins”, Barcelona, 2011.
Professor de ioga en diferents escoles de Barcelona.
Formador en tallers de meditació.
Responsable d’exportacions a Comercial Balmes Vives S.L. El Prat de Llobregat, Barcelona.
Agent de vendes en el sector de l’alimentació. Mèxic, D.F.
Administratiu en l’Associació mexicana de turisme d’aventura i ecoturisme A.C. Mèxic, D.F.
Agent de viatges especialitzat en ecoturisme per a Ecogrupos de México. Mèxic, D.F.

 

Tot el que el meu CV no diu de mi: Aldo Barragán


Als 18 anys la meva vida va prendre inesperadament una direcció que no entrava als meus plans. Estava estudiant màrqueting quan una xicota va decidir trencar amb mi. Aquest fet, que per a altres hagués sigut una simple anècdota, en mi va fer esclatar una crisis que em va fer veure els sentiments limitants (inseguretats personals i dificultats per expressar allò que sentia) que s’havien acumulat durant l’adolescència sense adonar-me’n. Va ser llavors quan vaig emprendre una recerca personal amb l’ajuda d’un terapeuta que practicava bioenergètica, Gestalt, meditació, ioga, PNL, reiki, rebirthing i un llarg etcètera. Recordo que en alguna de les primeres trobades em va portar a través d’un exercici que em va fer veure que eliminar aquests sentiments negatius era possible, i vaig sentir que havia trobat una cosa que podia ser molt important per a mi. Així doncs, em vaig submergir en aquest món nou del desenvolupament personal que acabava de descobrir, participava en tallers i recessos, llegia llibres d’autoajuda, em feia preguntes sobre mi mateix i sobre la vida, aprenia a meditar, etc. Vaig estar en contacte estret amb ell durant ben bé un any i mig, i entretemps vaig perdre interès en el màrqueting, vaig deixar la carrera i vaig decidir estudiar filosofia perquè pensava que m’ajudaria a cobrir aquelles necessitats i anhels de conèixer(-me) i superar(-me).

Recordo que aquells anhels havien estat presents tota la meva adolescència; recordo la satisfacció particular de tenir converses reflexives i de recerca amb qualsevol que s’hi prestés, així com la necessitat de tenir una sensació que no sabia ni com qualificar ni com fomentar… jo deia senzillament que volia “estar”; anys més tard vaig comprendre que tot allò tenia a veure amb la meditació.

Tanmateix la filosofia no va ser com jo esperava. Malgrat que em va donar una nova direcció, vaig trobar que el seu estudi era molt tediós i sobretot, vaig trobar que era purament teòric i gens pràctic. Per això vaig abandonar la idea d’acabar la carrera. Vaig continuar assistint a les classes que m’interessaven (religió, filosofia de la ciència, filosofia oriental…) fins que em va sorgir l’oportunitat de marxar al Nepal amb un gran amic. Tenia 24 anys.

En aquella època vivia amb uns amics i treballava en el negoci familiar, però allò no m’apassionava ja que el meu interès s’havia traslladat al desenvolupament personal i al pensament oriental; per això aquell viatge representava una oportunitat que només vaig poder aprofitar gràcies a l’ajuda de ma mare, que em va empènyer a marxar. Vaig comprar el bitllet d’avió d’anada, però no el de tornada: estava obert a qualsevol cosa. Vaig dir adéu a Mèxic i vaig marxar.

Després de viatjar pel Nepal acompanyat, vaig creuar la frontera a l’Índia tot sol. Vaig passar mesos en ashrams meditant i fent ioga. Fins llavors no havia practicat mai el ioga amb freqüència, el coneixia però poc i va resultar ser un descobriment fantàstic ja que vaig veure que anava més enllà d’un exercici físic, que incloïa tot un compendi de pràctiques i coneixements on hi ha espai per a la filosofia, la meditació, la salut física, la salut emocional i la recerca de respostes metafísiques. Quan se’m van acabar els diners vaig comprar un bitllet cap a Barcelona amb la idea de treballar-hi durant uns mesos, estalviar i tornar a l’Índia per continuar aprofundint els meus coneixements. Però a Barcelona la sorpresa va ser quan, pocs dies després de començar a treballar, vaig trobar una escola de ioga amb un enfocament que cobria perfectament els meus interessos. I per si això no fos una senyal prou clara del destí, el professor de ioga es va oferir a llogar-me una habitació per viure amb ell just al costat mateix de l’escola. Així que vaig arribar per feina però em vaig quedar per continuar les meves pràctiques (sadhana) que realitzava puntualment nou vegades per setmana. Més tard vaig veure que volia fer un pas més i em vaig formar oficialment com a professor de ioga.

Va ser una època molt feliç i estable de la meva vida: havia trobat la filosofia pràctica que havia estat buscant i estava concentrat en cos i ànima en el meu procés d’autoconeixement i creixement, mica en mica anava trobant les respostes que el meu interior cercava, guanyava certeses i confiança personal, tancava ferides… fins que en el 2003 em vaig donar un parèntesi per sortir a conèixer altres llocs i sentir l’emoció de deixar-me sorprendre per allò desconegut. Vaig passar mesos viatjant en bici i treballant al Pròxim Orient, atret per la seva història i barreja cultural.

Més tard vaig tornar a Barcelona. Vaig treballar durant uns anys en una empresa d’exportacions i impartia classes de ioga, fins que vaig decidir llançar-me de ple en els temes que m’apassionaven. Vaig renunciar a aquella feina i vaig començar a fer les formacions que m’interessaven i que considerava que complementaven les meves habilitats i les eines de les que ja disposava. Amb les experiències que vivia, veia que hi havia moltes persones interessades en dur a terme processos de transformació sense necessitat de fer-ho a través del ioga i de la meditació. És així com vaig descobrir el coaching i les seves idees clau: “potencial”, “excel•lència”, “superació”, “responsabilitat d’un mateix”… no només en l’àmbit personal sinó també en el laboral, cosa que el feia doblement interessant ja que jo sempre havia estat en contacte amb el món dels negocis i sabia que la vida laboral i els seus reptes poden ser una porta d’entrada a camins de superació. Afortunadament, l’enfocament pràctic i directe del coaching va aportar agilitat i capacitat de reconèixer pensaments, actituds i accions que ajuden o bloquegen l’obtenció dels objectius que les persones ens proposem; a més, em va permetre conèixer com potenciar els punts forts que ja temin i com superar allò que ens frena. Un cop acabada aquesta formació vaig fundar Espacio Impulso. Més tard també vaig formar-me en teràpia Gestalt, que m’ha aportat grans aprenentatges de tipus terapèutic sobre els ajustaments poc encertats que fem les persones per sobreviure i per adaptar-nos a les exigències pròpies i de l’entorn, però que molt sovint ens acaben abocant a un cicle de conflicte innecessari. En definitiva, abans que res som persones, subjectes a patrons de conducta, pressions, exemples inconscients, dubtes, tendències, pors, il•lusions, inseguretats, desitjos i necessitats; i no saber com gestionar tot això mínimament bé ens complica força la vida. La Gestalt m’ha ofert unes experiències meravelloses i una visió que m’ha enriquit personalment, m’ha ajudat a seguir coneixent-me, alhora que m’ha permès oferir els serveis d’Espacio Impulso amb més profunditat, capacitat de resposta, riquesa d’eines i calidesa humana.

Gaudeixo enormement de la meva feina, em sento lliure de poder oferir-la des del plaer i no des de la necessitat, des de les ganes de sorprendre’m pel miracle de la vida i els milions de manifestacions possibles representades per cada persona, sempre amb respecte per la seva trajectòria, les seves ombres i les seves llums. Actualment estic començant noves formacions, ple d’il•lusió i obert cap allà on la vida em porti.
El 2013 vaig esdevenir pare de bessons. Amb ells he descobert que m’encanten els nens, una cosa que no sabia. M’encanta ser pare, em fan sentir molt d’amor i gaudeixo enormement del meu nen interior, alhora que representen per a mi un camí d’aprenentatge diferent de tot allò que he fet abans, un gran repte d’entrega a una altra persona, de despreniment envers els resultats, de no cercar la recompensa i de paciència amb els altres.